«Deu obres de música festera»

La selección de Francisco Valor Llorens

Después del artículo de Ramon Garcia i Soler y sus 10 vivencias con la música de fiesta, ahora es el turno de las 10 obras de música festera escogidas por Francisco Valor Llorens. El músico y compositor de Cocentaina, autor de marchas como Creu Daurà, Mai-Sabel o Ropería Ximo, nos cuenta sus vivencias alrededor de diez piezas de música festera que de alguna forma tienen un significado especial para él.

Deu obres de música festera

Fco. Valor Llorens


Els companys de Musicafestera.com em sol·liciten un llistat de deu obres de música festera, alienes a la meua autoria, que tinguen certa significació per a mí. No ha sigut gens fácil, perquè al remat es tracta d’un relat de vivències molt íntimes, i és fa complicat triar entre totes aquelles que t’han influenciat com a músic i persona, o que encara ho estan fent.

No obstant això, aquesta és la meua elecció.

1. A MONS PARES (1959). Marxa mora

José Pérez Vilaplana (Cocentaina, 1929-1998)

Dedicada per l’autor als seus progenitors. Es tracta de l’obra emblemàtica de la Unió Musical Contestana, la qual té la exclusivitat en la seua interpretació.

Els meus pares tenien una relació molt estreta amb el mestre Pérez Vilaplana, raó per la qual tinc molts bons records d’ell. De fet, per a mi sempre ha sigut el tio Pepe, perquè encara que no érem familia, a ma casa entrava dia sí, dia també.

A mons pares és una obra que m’ha influenciat molt com a músic i compositor. Marxa per excel·lència del mestre, és una peça que portem en vena els músics de la Unió Musical Contestana -banda de la que sóc membre-, ja que desde xicotets, quan estudiàvem a l’escola de música, anàvem de carabasseros amb les caixes xineses i els bombets a les entrades que feia la banda, i A mons pares era l’obra que s’interpretava la majoria de vegades.

Aquella era una manera molt entranyable que tenia el mestre d’introduïr-nos a la música en general, i a la de Moros i Cristians en particular, impregnant-nos de la rítmica de la marxa mora i fent-nos interioritzar el temps, aprenent a portar el pas i escoltant a la banda en directe. A mi allò em va ensenyar moltíssim, i sempre que escolte A mons pares m’envaeixen grans records d’enyorança.

Un jove Francisco Valor, de carabasser amb la Unió Musical Contestana

2. CASTELLANS 87 (1987). Marxa cristiana

José Pérez Vilaplana (Cocentaina, 1929-1998)

Dedicada a la desapareguda Filà Castellans del barri alacantí de San Blas, amb motiu de la Capitania Cristiana que va ostentar l’any 1987.

Quan jo era menut, el mestre passava molts caps de setmana amb la meua família, a una caseta de camp que teniem a Cocentaina. Recorde una anècdota d’aleshores, quan jo tindria uns 8 anys; un dia vaig trobar al tio Pepe sentat baix d’un nesprer que allí teniem, absort amb uns fulls i escrivint a mà sobre ells. Em vaig apropar, amb la curiositat d’un xiquet menut, a preguntar-li qué estava fent: em va explicar que uns festers d’Alacant li havien encarregat una marxa cristiana i que estava “escrivint música”.

Amb el mestre José Pérez Vilaplana

Jo, amb la innocència d’un xiquet, no entenia com de la mà d’una persona podía eixir música. Aleshores em va comentar, textualment, que estava escrivint les ordres per als músics, indicant-los qué era el que havien de tocar en cada moment.

Aquella explicació em va marcar moltíssim. Com podía ser que els músics sabien qué havien de fer, simplement mirant les boletes que aquell home ficava damunt d’unes línies que hi havia en un full? Va ser un succés tan curiós i novedós per a mí, que em vaig quedar amb ganes de més, d’esbrinar qué passava ahí. Segurament eixe moment va ser el germen del que sóc hui en dia, del Francisco Valor curiós amb el món de la composició i enamorat de la música festera.

3. TE DEUM (1997). Marxa cristiana

Pedro Joaquín Francés Sanjuán (Beneixama, 1951-2013)

Obra guanyadora del XXXIV Festival de Música Festera d’Alcoi, premi «Amando Blanquer Ponsoda».

De les quatre obres basades en Gloria (Gloria, Cid, Tizona i Te Deum), tot i ser la última de la sèrie, per a mí Te Deum resulta la més esplèndida i la més impresionant.

Te Deum és una peça que la Unió Musical Contestana va interpretar multitud de vegades durant un llarg període de temps, per a la meua sort. I és que, si hi ha una marxa d’aquella época que em pose els pèls de punta, és aquesta, amb menció especial al contracant de les trompes de l’últim forte.

A principis del 2014, Ramon Garcia i Soler va convocar als compositors de l’ACMMIC per a organitzar un concert d’homenatge pòstum que la banda d’Ador li anava a retre a Pedro Joaquín Francés, autor de l’obra, convidant-nos a dirigir a cadascú una peça d’ell. Jo vaig ser el primer que li va contestar: “Sí, i vull dirigir Te Deum”.

Ni cal dir que va ser un moment molt especial i emotiu. Jo ja tenia aqueixa marxa en un lloc exclusiu, però després d’aquell concert, encara més.

Record de l’homenatge pòstum a Pedro Joaquín Francés

4. LAURA 94 (1994). Pasdoble

Ramon Garcia i Soler (Atzeneta d’Albaida, 1971)

Dedicat a Laura García Sempere, Reina de les Festes Patronals d’Atzeneta d’Albaida al novembre de 1994.

Ramon sempre ha sigut una persona molt especial per a mí; un mestre que des dels meus inicis m’ha ajudat en tot, i que a més m’ha ensenyat moltíssimes coses. Personalment, sempre recordaré a Laura 94 com el primer pasdoble amb el qual vaig tocar els timbals amb la banda, al Concert de Festes de la Unió Musical Contestana de l’any 1995. Cal assenyalar que jo em vaig incorporar a la contestana al novembre del 1994, durant la festivitat de Santa Cecília en què es va jubilar el mestre Pérez Vilaplana.

Aquell agost de 1995, el meu cosí Romu Agulló, que era clarinet principal de la banda i subdirector de la mateixa, ens va comentar que hi havia un xic jove, guitarrista d’Atzeneta, que començava a despuntar en el món de la composició, creant obres més que interessants, pel que va proposar que interpretàrem Laura 94 al tradicional concert del Pati d’Armes del Palau Comtal.

És un pasdoble que des del primer moment em va entusiasmar per la seua senzillesa i la seua frescura, tant armònica com melòdica. Després del meu primer contacte amb ell, vaig pensar que aquell tal Ramona nava a triomfar… i així ha sigut. Ramon ha sigut un dels compositors que, sobretot amb les seues primeres composicions, han marcat un abans i un després en la música festera.

5. CATARSIS (1982). Marxa cristiana

Josep Vicent Egea Insa (Cocentaina, 1961)

Dedicada a Antonio Monpeán, director de la Unió Musical d’Alcoi durant un llarg període de temps, i a la seua dona.

Quan vaig començar a estudiar, la Unió Musical Contestana no disposava de professor de percussió propi, pel que aleshores rebia clases de Carlos Llàcer, músic de l’Ateneu Musical Contestà. Un dia, Carlos va aparéixer a classe amb un disc que havía gravat la seua banda i que portava per títol “Marfil”, convidant-me a fer-li una ullada. A l’escoltarlo, vaig quedar totalment al·lucinat amb la música d’un tal Josep Vicent, paisà nostre.

Egea ho va capgirar tot; va plantificar la seua música i va desmuntar per complet les idees que aleshores teníem del que havia de ser la música festera

Parlar d’Egea és parlar del compositor que ho va capgirar tot; va plantificar la seua música i va desmuntar per complet les idees que aleshores tots teníem del que havia de ser la música festera, obrint un món totalment inexplorat, fusionant jazz amb multitud de ritmes i estils diferents. He triat Catarsis per ser la primera amb la que ens va fer “obrir els ulls”, però podría haver sigut qualsevol altra d’aqueix cd. De fet, com a amant de la música de Moros i Cristians, recomane ferventment a tots els que també s’autoproclamen com a tal, que si poden escolten alguna vegada el cd Marfil.

6. CAVALL DE FOC (1996). Marxa mora

José Rafael Pascual Vilaplana (Muro, 1971)

Dedicada a Miguel Ángel Alcaraz, Alferes Moro d’Alcoi al 1996 per la Filà Realistes, així com als seus cavallers.

En la meua época d’estudiant, els meus companys i jo vam tindre la sort de tindre com a professor de solfeig i teoría musical a un joveníssim José Rafael Pascual. Sempre dic que haver-lo tingut de mestre és un dels grans records que un músic pot atresorar.

Hui encara rememore amb emoció la fortuna que vam tindre aquella generació d’alumnes, ja que vam poder asistir a la concepció de la marxa mora Cavall de Foc, a la que el mestre anava donant forma durant els lapses de temps en que nosaltres intentàvem resoldre els exercicis que ens anava manant.

El fet d’haver pogut viure la creació de Cavall de foc va ser realment màgic i especial. L’entusiasme amb què José Rafael omplia les partitures de tots els instruments a mà, plasmant les notes amb aquell bolígraf negre i posteriorment oferint-nos en primícia alguns fragments amb el piano, la forma en què ens contava com li havien demanat l’encàrrec… Certament, aquella vivència també va ajudar en gran mesura a que em decantara pel món de la composició, ja que vaig pensar que algún dia jo també volia engendrar alguna cosa que sonara de forma tan espectacular com Cavall de Foc.

7. CHIMO (1964). Marxa mora

José Mª Ferrero Pastor (Ontinyent, 1926-1987)

Dedicada a Joaquín Sanz Aura en commemoració dels seus 50 anys com a fester, sent un regal dels seus amics Carlos Cerdá i Paco Martínez, membres de la comparsa Kàbiles d’Ontinyent.

Ontinyent és una ciutat amb la que sempre he tingut una estreta relació, ja que en ella tinc part de la meua familia, i a més a més, mon pare ha treballat allí tota la vida.

Dirigint «Chimo» a Ontinyent

Ja des de ben menut m’apropava amb els meus pares a casa de ma tia Carmen, situada en el carrer Daniel Gil -epicentre de les entrades de Moros i Cristians-, per disfrutar d’aquell sensacional espectacle, i sempre em cridava l’atenció que hi haguera una peça que es repetia amb més frecuencia que les altres. Evidentment, aquella peça era Chimo, marxa per excel·lència del mestre Ferrero.

Qui anava a dir-me a mí que, anys després, aquella marxa que tantes vegades havia escoltat baixar per Daniel Gil, es guanyaria un raconet particular dins del meu ser. I és que l’any 2011, el meu amic i mestre Saül Gómez, sent l’assessor musical de la Societat de Festers d’Ontinyent, va proposar que m’encarregara de la direcció de l’himne de festes, que no és altre que la marxa mora Chimo, a mode d’homenatge a la meua música que s’interpretava any rere any a Ontinyent.

Si coneixeu aquest acte sobren explicacions, és tota una cerimònia que marca per sempre l’ànima festera de qualsevol. He estat convidat a dirigir els himnes de Cocentaina, Oliva, Mutxamel i moltíssimes altres poblacions, però Chimo a Ontinyent és la mare de totes les  vivències. Vora 1000 músics tocant a l’uníson una de les marxes més representatives de la festa de Moros i Cristians, amb milers de persones formant esquadra i movent-se al compàs… un moment de vertader éxtasi.

8. SANTOS, POETAS Y GUERREROS (2001). Marxa cristiana

Enrique Igual Blasco (Cocentaina, 1969)

Marxa composta sobre una melodia del mateix autor, creada per acompañar un recital de Romanços. El títol de la peça fa referencia als tres aspectes o elements bàsics implícits en la nostra festa: «Santos» pel religiós, «Poetas» per l’artístic i «Guerreros» pels festers.

Amb Enrique sempre he tingut molt bona relació. Actualment és fagotista de la Banda Municipal d’Alacant i, quasi segur, un dels millors músics de què disposa tot el país. A més, tant ell com la seua família sempre han tingut un gran nexe amb la Unió Musical Contestana: la seua germana Alícia toca l’oboè, son pare tocava el contrabaix…

Santos, Poetas i Guerreros és una peça que marca un abans i un després en el catàleg de composicions dels membres de la nostra banda. Va ser estrenada al Concert de Festes en una època en la que Enrique era el director, i recorde que el debut de l’obra va ser increïble.

Tanmateix, tots els músics de la contestana guardem altra gran fita relacionada amb ella, ja que va ser l’obra lliure que interpretàrem l’any 2013 al desé Certamen de Música Festera d’Altea la Vella, sent director l’amic Mario Roig Vila. A dia de hui, és l’únic certamen bandístic que he guanyat participant com a músic intèrpret, així que no podia faltar en aquesta llista.

9. IDELLA (1983). Pasdoble

Miguel Villar González (Sagunt, 1913 – Gandia, 1996)

Pasdoble que s’ha convertit en l’himne de les festes de Moros i Cristians d’Elda i que tots els anys és interpretat per les bandes de música que intervenen en l’Entrada de Bandes, dirigides cada any per un músic relacionat amb la música festera. La peça inclou lletra d’Antonio Juan. L’obra va ser regalada per l’autor a Antonio Barceló, qui, pertanyent a la Junta Central de Festes d’Elda, li la va regalar a aquesta institució.

Fco. Valor amb una representació de festers d’Elda

L’any 2016 vaig tindre la sort de poder dirigir Idella, un esdeveniment que va marcar un abans i un després en la meua vida. Ja en els mesos previs vaig poder compondre l’obra obligada per al XXXI Certamen de Música de Moros i Cristians d’Elda, concurs bandístic de música festera per excel·lència i el més antic dels que encara es celebren. Poc després, em van proposar dirigir la peça de Miguel Villar que dóna l’inici als Moros i Cristians d’Elda.

Eixe moment des de l’alt del castell de festes, qui ho ha viscut ho sap, és simplement brutal. Recorde que, quan vaig baixar d’allí, vaig comentar: “ara sé el que senten els Rolling Stones o U2 quan estan davant d’un estadi amb 90.000 persones aclamant”. Una sensació que et fa sentir com en un núvol.

10. PETREL (1969). Pasdoble

Miguel Villar González (Sagunt, 1913 – Gandia, 1996)

Dedicat al poble de Petrer, s’ha convertit en l’himne de les seues festes de Moros i Cristians, sent interpretat any rere any conjuntament per totes les bandes de música que hi participen, dirigides per un director convidat.

A Cocentaina, el pasdoble Petrel l’hem tocat tota la vida amb les xarangues, inclús en algun pasacarrer amb la banda. A més, i com a anècdota, comentar que moltes vegades l’hem interpretat a la seu dels Chanos d’Alcoi, ja que durant molt de temps, les cuineres i cuiners de dita filà eren de la localitat de Petrer, i ens satisfeia oferir-lis aquell xicotet homenatge en forma de música. Recorde els moments en els quals feiem sonar els primers compasos i apareixien per la porta ballant, amb alegría i emoció, amb aquella música amb la que s’havien criat.

Enguany havia estat convidat a dirigir el pasdoble Petrel a les seues festes de Moros i Cristians, esdeveniment que hauria tingut lloc el passat 14 de maig, però com és sabut, el confinament degut a la pandèmia ens ha obligat a ajornar tot tipus d’actes festius; no obstant, espere i desitge poder disposar d’aquesta oportunitat al 2021.

Amb tot, i per rescabalar-me d’alguna forma, tinc l’orgull de poder comunicar que durant aquest confinament he aprofitat per compondre una marxa cristiana per a la filà Montepío de la Comparsa Biscaïns de Petrer, basada en el pasdoble Petrel i que encara no s’ha estrenat. La marxa porta per títol “Bitrir” i és un homenatge a la comparsa i a tot el poble de Petrer, amb l’esperança de que tot açò acabe prompte i poder reprendre, si cap amb més ganes, l’inseparable binomi de música i festa.

Portada de la marxa cristiana «Bitrir»

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *